A vegades el malestar no arriba en forma de pensaments ni d'emocions clares. Arriba com un dolor que els metges no acaben d'explicar, una tensió que s'instal·la al cos i no se'n va, una fatiga que no desapareix amb el descans, problemes digestius que s'agreugen en moments d'estrès, o una sensació de no habitar del tot el propi cos.

El cos no menteix: quan hi ha experiències que no han pogut ser processades emocionalment, l'organisme troba la seva pròpia manera de sostenir-les, i amb el temps pot manifestar-se com a símptoma físic.

Treballo amb persones que senten que alguna cosa del seu cos fa massa temps que parla sense que ningú li hagi prestat atenció. L'enfocament terapèutic parteix d'entendre el símptoma no com un problema aïllat, sinó com un senyal amb sentit: alguna cosa que el cos està intentant comunicar i que mereix ser escoltada. A través d'un treball que integra la dimensió emocional, corporal i la història de la persona, l'objectiu és que el sistema nerviós pugui, a poc a poc, deixar anar allò que ha estat carregant.